Arthur Caravan - "L'amor és cec"

Els Arthur Caravan, la cançó més (pre)històrica dels quals data de l'any 98, són «el grupo joven más moderno, diferente, personal y creativo de cuantos he visto y podido escuchar» de la Ciutat dels Ponts, segons Josep Lluís Seguí (en castellà en l'original): dispersos entre Alcoi, Barcelona i almanco tres projectes alternatius més, este sextet compartix amb la resta de grups que canten en «idioma valencià» això i prou, ja que -pel que fa a actitud i composició- es troba a anys-llum del que podria representar l'escena musical valenciana si deixara a banda l'estil dels trobadolç i desenvolupara un veritable corrent alternatiu dins de l'endogàmic mercat de la llengua comuna.

Voltor - "Llàgrimes de sang"

Voltor és un grup de hard-core/metal, que naix el 2002 a Aldaia, comarca de l'Horta. En desembre de 2008, després d’un llarg procés de composició, gravació i edició, ix a la venda el nou disc Perill d’extinció (Cambra Records), amb 12 temes carregats de força i innovació. Aquest darrer treball, ha rebut ja un premi a la innovació musical, a càrrec de l’Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana), i d’altra banda, cal dir que fou enregistrat per Alberto Díaz als estudis d’Aural Records (Xirivella, País Valencià) i masteritzat per Juan Hidalgo a les instal•lacions de Mastertips Mastering (Madrid). Respecte a la formació, cal dir que s’ha afegit un punxa discos per a deixar palesa, també als directes, la força dels efectes i música electrònica que apareixen al nou disc.

Feliu Ventura - "El pes d'un somriure"

El trajecte de Feliu Ventura comença amb la publicació l'any 1996 de la seua primera maqueta en format K7. Després de fer rodar les seues primeres cançons arreu del territori, l'any 2000 publica el CD “estels de tela” amb una millor qualitat de so i un concepte musical més definit. Però tot just és un camí encetat en la construcció d'una veu pròpia. Tot i això aconseguirà el cinquè millor disc de cançó de la revista Enderrock i una de les cançons incloses "estadi Xile" serà la tercera classificada en el X Festival Internacional de Todas las Artes Víctor Jara de Xile. Després de dos anys de preparació, perfeccionant lletres i triant sons, Produït per Borja Penalba, apareix l'any 2003 el CD “barricades de paper” amb la discogràfica Propaganda Pel Fet. El 2005 enceta una gira de col•laboració amb Lluís Llach que es materialitzarà en la publicació del disc en directe “que no s'apague la llum”. El 2006 acaba amb la publicació d’”Alfabets de Futur”.

Inòpia - "Arida primavera"

I és que, els que no són amics propers, podrien pensar que el quartet rocker de Sueca, que barreja el metall amb el rock més melancòlic que va regnar a meitat dels noranta, i canta les seues cançons en la llengua de Joan Fuster, és una espècie de llegenda. Llegenda perquè el seu darrer disc és massa bo com per a haver passat absolutament desapercebut als mitjans de tot tipus. Llegenda perquè malgrat això, tampoc és fàcil vore-los damunt d’un escenari. És tan difícil vore-los que ni tan sols als seus discos claven una foto seua. (L'informatiu)

Verdcel - "Arbres, software i un te"

Als discos i espectacles de VerdCel es barreja cançó, art plàstic, poesia i teatre de forma sòlida i natural. VerdCel, que actualment està format principalment per Alfons Olmo, Daniel Olmo i Pau Romero, aposta per un espectacle multidisciplinar; en paral·lel a la cançó - la música - esdevenen l'acció teatral i la videoprojecció continuada; tots els sentits de l'espectador estimulats a través de diferents canals d'expressió, cristal·litzant en un mateix comès: aprofundir en el contingut i les emocions.

http://www.myspace.com/verdcel

121 dB - "La mètrica perfecta"

Gairebé dos anys després d’Equilàter (considerat per Mondosonoro i Rockzone, entre altres publicacions, com un dels millors discs del 2008/2009) arriba Assaig/Error, la segona referència del trio valencià 121dB, també de la mà de GOR discos.Una vegada més opten per expressar-se en la seua llengua però amb un codi universal, el rock alternatiu.La pèrdua de prejudicis sembla la columna vertebral d’aquesta nova gravació: guitarres distorsionades però càlides, ritmes acollidors alhora que contundents. Un rock que no perd de vista els arrels punk per endinsar-se en melodies pop. Continuen oferint lletres íntimes, poblades de desencant, però amb un reflex de llum que acaba inundant els 11 talls que se’ns presenten.

http://www.myspace.com/cent21db

Senior i el cor brutal - "València eres una puta"

Sóc Senior (sí, en anglès, sense accent). Parir cançons, això és lo que faig. Contar lo que em passa, suposant que abans ja li ha succeït a algú o li passarà aviat. Ser honest amb mi mateix i amb tot lo que m’importa. Creure que la creació naix de la introspecció i de la necessitat de contar-li a la gent els xicotets descobriments que vaig fent sobre açò tan curt ple de nits tan llargues anomenat vida. Reconstruir-me, aconseguir la plenitud. Parir cançons, això és lo que faig.

I ara tinc al meu voltant a la perfecta matrona per a parir les cançons: El Cor Brutal. I amb ells he aconseguit creuar l'oceà i, des de Montevideo fins a Nashville, hem donat a llum a una dotzena de criatures sinceres, fermes i amables que, juntes i amb un cert ordre, conformen l'Experiència Gratificant de Senior i El Cor Brutal.

http://www.myspace.com/seniorthesinger

Gàtaca - "Alea Jacta Est"

Venen d’Ontinyent (la Vall d’Albaida), guanyadors del prestigiós concurs Sona 9 en l’edició de 2004 i premiats amb un guardó al festival Inquiet de Picassent pel seu videoclip El show de la foscor; El seu primer disc, batejat també amb el nom El show de la foscor i publicat el 2005 per Picap, ja s’ha convertit en un referent ineludible del rock dur valencià. Ara presenten el seu segon treball, Deliris (Picap 2009).

http://www.myspace.com/gataca_ (fixeu-vos en l'últim guionet)

Sant Gatxo - "Mentides"

Sant Gatxo són un referent a l'escena de l'indie-rock o del pop alternatiu valencià, amb una llarga i exitosa trajectòria musical que els ha portat pels millors escenaris i festivals tant del País Valencià, com del Principat i les Illes. Un grup compromés amb la realitat social que l'envolta i que tracta de plasmar eixe compromís tant a les lletres de les seues composicions, com als seus potents directes, on la intensitat de la seua música s'acompanya de la video-projecció d'imatges per a aconseguir crear ambients audiovisuals. Després de guanyar el premi al millor disc de pop-rock als premis Ovidi Montllor amb el seu últim disc "Si tanque els ulls", els de la Vila Joiosa preparen ja el que serà el seu quart disc d'estudi i que de ben segur no deixarà indiferent ningú.

http://www.myspace.com/santgatxo